Un passeig per Torrent

UN PASSEIG PER TORRENT, LA IDIOSINCRÀSIA D’UNA CIUTAT A TRAVÉS DE LES SEUES ESCULTURES.

Monument al granerer. 1998 1998
Bronze. 2,20 m d’alcària
Autor: Rafael Pi Belda
Lloc:avinguda al Vedat, números 4 al 8 (al costat del parc, jardí de les Corts Valencianes).

El “granerer” era el fabricant o venedor de graneres. Amb palmes de la serra de Perenxisa, els torrentins confeccionaven graneres i després les venien personalment. El “granerer” torrentí era un personatge ben conegut.

El nombre de graneres augmentà o disminuí segons la demanda dels productes. Així, sabem que a mitjans del segle XIX hi havia a Torrent 47 granerers. En la actualidad es difícil encontrar en las casas una escoba tradicional, hecha de palma.

Pert tot això i per a recordar i valorar este ofici tant arrelat a Torrent es va fer l’any 1998 l’escultura d’El Granerer que està situada a l’avinguda al Vedat, obra del escultor Rafal Pi Belda.

Monument a la gent del camp. 2003 2003.

Bronze. 2,20 m d’alçària.
Autor: Rafael Pi Belda
Lloc: avinguda al Vedat, números 4 al 8 (al costat del parc, jardí de les Corts Valencianes).

Un altre dels oficis importants de Torrent és el de llaurador i per això hi ha un monument dedicat a totes aquelles persones que treballaren i treballen la terra. Reproduïx un llaurador i una llauradora que porten uns cabassos plens de fruites que ha donat la terra amb el seu treball.

Monument als xocolaters. 2006. 2006.
Autor: Vicent Pallardó Camps
Lloc: avinguda al Vedat

Des d’antic es troben notícies sobre l’activitat dels “xocolaters” a Torrent, un ofici que en un principi es feia a les cases particulars. Des d’antic es troben notícies sobre l’activitat dels xocolaters a Torrent, un ofici que en un principi es feia a les cases particulars. És en el segle XIX quan començaren a introduir-se les primeres màquines en el procés d’elaboració que havia estat fins aleshores exclusivament artesanal. El principal ingredient és el cacau d’un arbre tropical, el Theobroma cacao. L’any 1931 es va crear una cooperativa per tal de reunir totes les persones que exercien l’ofici.

Davant la importància sentimental i la repercussió econòmica per a la gent de Torrent, l’artista Vicent Pallardó, fill, va fer l’escultura dels Xocolaters, situada en l’avinguda al Vedat i que ens mostra com es feia este ofici artesanal.

Monument la torre far. 2006 2006
Acer corten 4 m d’alcària
Autora: Carmen Romero Martí
Lloc: avinguda al Vedat (jardí públic situat entre l’avinguda i el carrer de la Comare Pilar Martí).

L’escultora utilitza en les seues obres el ferro, la pedra, la fusta.., li agrada que les mans intervinguen en la seua realització. Trobem una simbiosi entre matèria i creativitat que transita entre els estils, i que es decanta pel constructivisme.

La Torre far realitzada en acer es convertix en un fita en què es va posant la pàtina del temps i les seues inclemències. Símbol de la lluita, la permanència i les cicatrius que aporta la mateixa vida a l’existència, emergix desafiadora en un jardí situat en l’avinguda com a eix central de la ciutat, espill de la quotidianitat contemporània. L’escultura suposa un homenatge a la Torre de Torrent i enllaçant el passat amb la immediatesa i través de la tridimensionalitat la dota de ritme.

Maternitat mediterrània. 1997 1997
Autor: Vicente Pallardó Latorre
Lloc: jardí al costat de l’Auditori (carrer de Vicent Pallardó)

Esta obra forma part de la producció del polifacètic artista en la seua col·lecció de grans escultures. La seua tècnica transmet la sensibilitat i l’emoció sentides, que el fa arribar a una harmonia de masses i a una forta càrrega emocional sense excés de retòrica ni detalls.
En esta obra l’artista recupera el mite de la cultura clàssica, on la maternitat cobra un paper rellevant. La creativitat i la imaginació de l’artista recrea el Mediterrani en el ventre d’una dona.

El dia de la presentació oficial de l’escultura, Vicente Pallardó va donar un text manuscrit al públic assistent en què explicava el significat d’esta dama esculpida, “Esta escultura, Maternitat mediterrània, és un homenatge filial a este mar tan prolífic i receptor també, creador de tantes cultures i herències mil·lenàries que ha purificat el que posseïm, com la que designem com la nostra cultura occidental (…) i dos sins que per la seua forma ens recorden eixes belles aus que serpentegen i evolucionen enriquint el nostre paisatge…”.

Al·legoria a la Victòria de Samotràcia. 2003 2003
Autor: Samuel Francisco Ortí García
Jardí al costat de l’Auditori (carrer de Vicent Pallardó)

La Victòria de Samotràcia és una figura femenina alada que evoca desitjos de llibertat, un cant a les forces de la naturalesa, al vent i al mar. La possibilitat de volar per mitjà de les seues ales la fa lleugera a pesar d’estar realitzada en marbre. S’inclina cap avant disposada a enlairar-se, a solcar els cels amb la llibertat d’un pardal.

En els anys 80, Vicente Ortí torna de París enlluernat davant de la visió de l’escultura grega en les escales del Museu del Louvre. Comença així a rondar-li la idea de fer una obra que intente expressar tota eixa força i expressivitat que l’havien emocionat de l’obra hel·lena. Pocs mesos després, fa la seua pròpia versió de la Victòria en marbre blanc que va ser adquirida per l’Ajuntament per a ubicar-la en el parc de Trénor fins a finals dels 90, quan desgraciadament va ser parcialment destruïda. Davant de la impossibilitat de restauració, es decidix fer-ne una reproducció. Com el fill, Samuel Ortí, no feia res que havia aabat la carrera de Belles Arts, va pensar que amb la direcció de son pare, podia reproduir l’obra sense massa problemes. Així, l’any 2001 utilitzant un gran bloc de marbre blanc portugués comença a tallar la nova Victòria de Samotràcia que hui es troba en els jardins de l’Auditori de Torrent.

MURAL DE VIDRE. 2004 2004
Autora: Carmen Calvo
Lloc: estació del metro, avinguda al Vedat

Este mural monumental, que ocupa tota l’estació, suposa acostar l’obra de l’artista al públic espectador, un altre tipus de mirada, de vivència, de crítica. Es tracta d’un espai públic amb un handicap, l’escala, repte apassionant que Carmen Calvo escomet oferint una mirada a la mateixa societat que passa per allí . Esta mirada inspirada en els anys seixanta, reflectix les festes populars, les dones, la infància i els seus jocs, en definitiva, tot un món.

ESTÀTUA AL VENERABLE FRARE LLUÍS D’AMIGÓ. 2004
Bronze, 2,30 m d’alcària
Autor: Rafael Pi Belda
Lloc: plaça de Sant Jaume

Representació del religiós, bisbe i fundador de l’orde religiós dels terciaris caputxins que es troba situada en la plaça de Sant Jaume en el cor del centre històric de la ciutat enfront de la Casa de la Música del Cercle Catòlic de Torrent.

XIMENERA INDUSTRIAL
Lloc: carrer de Picanya, 4
Any de construcció: 1900
Intervencions: 1998

Esta ximenera, actualment, es troba aïllada sobre el solar on estava la fàbrica La torrentina, empresa dedicada a la fabricació de conserves, que va ser derruïda l’any 1996.

Es tracta d’una ximenera octogonal construïda amb rajola, en forma de piràmide truncada, més ampla en la base que en la part superior, on es fa més estreta. Els escassos repertoris ornamentals es concentren, com és habitual, en el punt de transició entre la base quadrada i el tronc octogonal, i en la rematada superior. Com a rematada del cos inferior es va construir una cornisa amb dentells, reforçada per unes mènsules. En la part superior trobem una corona on es torna a repetir el mateix repertori decoratiu basat en la cornisa dentada i les mènsules.
Es tracta d’una ximenera octogonal construïda amb rajola, en forma de piràmide truncada, més ampla en la base que en la part superior, on es fa més estreta. Els escassos repertoris ornamentals es concentren, com és habitual, en el punt de transició entre la base quadrada i el tronc octogonal, i en la rematada superior. Com a rematada del cos inferior es va construir una cornisa amb dentells, reforçada per unes mènsules. En la part superior trobem una corona on es torna a repetir el mateix repertori decoratiu basat en la cornisa dentada i les mènsules.