Logotipo del Ajuntament Torrent

Serveis municipals

Situada en el centre històric de la ciutat, suposa un marc idoni per a la realització d’activitats coincidint amb els mesos d’estiu. Estes activitats van dirigides a tot tipus de públics i prenen la forma de concerts, teatre i cine d’estiu.

L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DEU DE L’ASSUMPCIÓ
L’actual església va ser edificada a principis del segle XVI sobre una altra més antiga d’origen medieval. L’actual temple és d’estil gòtic tardà, amb alguns elements renaixentistes. Destaca la façana del mateix estil al carrer de Sant Doménec. La torre campanar data de 1593.
El temple va ser reformat en el segle XVII-XVIII per l’arquitecte Pérez Castiel, que també va construir la façana barroca de la plaça de l’Església i es va canviar la decoració interior, tambés es va afegir al temple la capella de la Comunió.

La decoració interior és barroca i molt recarregada, amb un altar major que crida poderosament l’atenció. Conserva tres llenços de Francesc Ribalta i la seua escola: La Crucifixió, L’Últim Sopar i L’adoració dels pastors. Hi ha també una Dolorosa de l’escultor Esteve, una talla de la Verge amb l’infant del segle XVI.
L’església és d’una nau de cinc trams oblongs amb capelles entre contraforts, coberta de creueria apuntada i travessada amb llunetes. El presbiteri està cobert amb volta de canó i les capelles laterals amb voltes de petxines.

A la capçalera de l’església està el reresagrari, que servix de museu parroquial i custodia les obres de més valor ja esmentades. Si observem el temple des de l’exterior, a més de la portada principal hi ha un altra porta d’estil renaixentista que està cegada. És possible que esta porta fóra la primitiva entrada principal; és una porta senzilla, coronada amb capitells amb volutes, d’un estil denominat alcarreny que està en relació amb altes obres renaixentistes de València, Villena o l’església de la Magdalena a Vilafranca. La portada principal, emmarcada per columnes salomòniques sobre pedestals i capitells corintis, té com a model la portada del presbiteri de la catedral de València. Té una cornisa amb volades i entrants molt destacats, sobre la qual se situa el segon cos que repetix el primer en miniatura. L’església arxiprestal de Torrent és actualment el resultat de nombroses remodelacions.

La capella de la Comunió, situada als peus de l’església, constituïx un recinte que si bé és autònom en planta, configurat per una creu llatina, en la pràctica no ho és, ja que no posseïx entrada pròpia, però sí que queda senyalada a l’exterior amb la presència d’una cúpula de mitja taronja. La construcció és problablement contemporània de la portada principal, ja que a l’interior també pareix anunciar-se la presència de Juan Bautista Pérez Castiel.
En l’ampli conjunt de formes es pot endevinar un senzill programa iconogràfic d’exaltació eucarística, propi d’este estil de capelles. En les petxines es troben uns medallons flanquejats per angelots. Hi ha uns medallons amb els anagrames de Crist i la Mare de Déu, i altres amb excel·lències marianes. Completa el programa la presència de quatre escultures d’estuc, davall de les petxines, d’autor desconegut que representen els quatre doctors i pares de l’església llatina (sant Jeroni, sant Ambròs, sant Gegori el Gran i sant Agustí). Es conserva el retaule major d’esta capella, obra d’Andrés Robles que es va inaugurar en 1728 i va ser dedicat a sant Josep.
Davant d’este retaule barroc es troba actualment el Retaule de les Ànimes, obra renaixentista de Miquel Joan Porta, també del segle XVI, obra magnífica pel dibuix i el color de les pintures, envolten les taules, columnes balustrades i estilitzades. Al reraltar, darrere de l’altar major, però no visible per al públic, es troba actualment instal·lat el museu parroquial, que conserva la major part del patrimoni artístic d’esta església. A més de pintures i escultures s’hi conserven joies i ornaments de culte d’interés.

La torre és de planta quadrangular, consta de cinc cossos i un coronament, dels quals el primer és de pedres carreus i la resta de rajola cara vista. El cos on estan les campanes és de traces severes, tenen arcs de mig punt per cada costat flanquejats per pilastres dòriques, cosa que no és freqüent. Este cos es corona amb boles en els cantons i un cupulí poligonal amb una coberta de teula blava, com és habitual en l’arquitectura valenciana del segles XVII-XVIII.
En el segle XIX i XX es porten a terme nombroses reparacions i millores en l’església. En 1939 es construí la cripta on estan les restes de religiosos i seglars torrentins que moriren en 1936. Entre 1955-1957 es construïx el baptisteri per necessitats de culte, situat entre la portada barroca i la torre del campanar. En 1963 comença a construir-se el nou retaule major, còpia de retaule barroc precedent, i s’hi col·loca en 1965, i per últim en 1977 es va restaurar la capella de la Comunió.
En conjunt, l’església arxiprestal de Torrnt és en l’actualitat el resultat de les remodelacions constructives fetes al llarg del temps, hi queden mostres de gran bellesa com les portades, tant la renaixentista com la barroca, i sobretot la capella de la Comunió.

LA CREU DE TERME DE PERE MORA
Davant l’església arxiprestal de Torrent, al bell mig de la plaça es troba la creu de terme de Pere Mora.
Era un costum bastant arrelat a la província de València després de la reconquesta del regne, delimitar els termes de cada municipi, amb la col·locació de quatre creus que es corresponien als quatre punts cardinals.

Torrent des de fa segles ha tingut les quatre creus de terme, una a l’entrada del camí de València, venint per Alaquàs, pujant el pont, una altra, la del camí de Picanya, la tercera, la del camí d’Albal, prop del cementeri, i la quarta, la de la carretera de Montserrat, al costat de la desapareguda ermita de Sant Gregori.
D’aquelles quatre creus, la més representativa i històrica és l’anomenada Creu de Pere Mora, del selge XVI. Les restes van ser recuperades en plena Guerra Civil per Miguel Mora Muñoz, i una vegada esta va acabar, la van col·locar a la plaça de l’Església, antigamente estava al camí de Picanya. Té una base triangular i és d’estil renaixentista. Sobre el capitell s’assenta la creu en què figuren en una banda la Mare de Déu amb el fill, i el Crist Crucificat a l’altra.