La concessió del títol de Fill Adoptiu d’un municipi constitueix, juntament amb el deFill Predilecte, la major distinció que atorga una ciutat i recau en aquelles personesque, tot i no haver nascut en el poble, han destacat, de manera extraordinària, perqualitats o mèrits personals o per serveis en benefici o honor del municipi i que hanaconseguit una consideració unànime en el sentir popular.
Quan pensem en una característica extraordinària de Torrent, en allò que ensdiferencia i ens fa especials, sens dubte pensem en la nostra gent. El nostre millorvalor el trobem en aquelles persones que han aconseguit èxits personals i professionalsque han contribuït a millorar la vida dels veïns i a transformar el nostre poble en elque és hui en dia: una gran ciutat, moderna i innovadora, que avança dia a dia i quemira al futur amb il·lusió. Una ciutat que manté el seu esperit de poble, que respecta iconviu amb les seues tradicions i festivitats, que promociona la seua cultura i fomentala participació ciutadana.
I si parlem de cultura i participació ciutadana, inevitablement hem de parlar d’AlfredDomínguez Ibáñez. La marca deixada per Alfred a Torrent i també a la nostra comarcaes mantindrà sempre en la memòria d’un poble que ha sabut reconéixer la seua labordurant dècades des de dins i fora del “seu” Tirant lo Blanc o de “la seua” Universitatde Majors, i s’ha convertit en un vertader referent per a generacions de torrentins itorrentines, als quals ha sabut transmetre els seus coneixements i la importància devalorar, per damunt de tot, l’ús del diàleg com a millor eina per a una convivènciapacífica
Compromés amb la igualtat d’oportunitats, Alfred Domínguez ha fet valdre la forçade la paraula per a defensar les seues idees i creences, tant en la seua etapa acadèmicacom durant el seu pas per la política. Va formar part d’un equip de govern que vaimpulsar la vida cultural de la ciutat i va deixar la seua empremta en cada esculturadels nostres carres, en cada llibre de les nostres biblioteques i museus, en la projeccióde les nostres festes i en la recuperació de tradicions, en el nostre Auditori o en ladefensa de la nostra llengua, al llarg de dues legislatures. I ho va fer amb un estil moltpersonal, tranquil però constant, sempre cordial i educat, amb prudència, honestedati eficiència, per a deixar un llegat cultural que ha traspassat fronteres…
