Torren-logotipo.svg

Serveis municipals

Carrer del Convent
Hui de Fra Lluís Amigó que conduïx al convent de Montsió, lloc de celebració de processons, festes de moros i cristians, etc.

El convent de Montsió
Antigament a l’edat mitjana era una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Soledat, a sant Antoni i sant Roc. A finals del segle XVI, estos béns foren cedits per l’Ajuntament als franciscans alcantarins per a instal·lar-hi un convent, i el 17 de juliol de 1605 es va inaugurar l’església del convent de Nostra Senyora de Montsió.
La biblioteca de l’antic convent de Montsió arribà a ser una de les millors del Regne de València quant a temes franciscans, alguns dels monjos o guardians van ser escriptors famosos que contribuïren amb les seues aportacions literàries a enriquir el patrimoni cultural valencià.
Dins del convent de Montsió hi ha el Teatre de la Llar Antoniana, que s’utilitza per a fer-hi representacions teatrals, concerts, concursos, dansades…
El convent de Montsió ha sigut i és un referent per als torrentins tant en matèria espiritual com en la faceta educativa, ja que en les seues aules s’impartix docència per a totes les etapes educatives des d’infantil fins al batxillerat.

Estació i carrer de Cervantes

Carrer dels Sants Patrons
També conegut com dels Sants de la Pedra o carrer del Ganao, ja que per ser una antiga vereda era el carrer de pas obligat dels ramats d’ovelles; este carrer ens conduïx cap al carrer dels Senyorets, actual carrer de Sant Nicolau, que va ser antigament un carrer residencial amb cases d’esplai o segona residencia de gent de València que venien amb el trenet a estiuejar a Torrent.

Carrer de la Mare de Déu de l’Olivar
Conegut popularment com el carrer del Pi perquè hi havia un pi gegant. Este carrer també es va anomenar de Cambrils en homenatge a aquella població que ajudà els torrentins que moriren en un accident ferroviari que tingué lloc a Riu de Canyes. Cal fixar-se en les façanes d’estil modernista ocupades per la burgesia valenciana de començament de segle, també hi ha cases de llauradors torrentins amb grans portes per a l’entrada dels carros, se’n va restaurar una per a convertir-la en seu del Museu Comarcal de l’Horta Sud.

Carrer del Pare Méndez
Conegut popularment com el carrer de Pila perquè era l’antic assegador de ramats que comunicava amb el Vedat; al costat de la plaça de Sant Jaume hi havia una gran pila on abeurava el bestiar. En l’actualitat és el carrer més freqüentat per la joventut, concentra bona part dels pubs i bars.

Plaça de Sant Jaume i entorn

Carrer de Sant Cristòfol

Carrer de Ramón y Cajal
L’Ermita. Actual església de Sant Lluís Bertran
L’any 1580, sant Lluís Bertran va residir una temporada a Torrent. Ací va predicar i fer alguns dels seus miracles, com el de la pluja i la font de l’Om. En senyal d’agraïment, el 12 de setembre de 1634, el Consell Municipal de Torren va acordar la construcció d’una ermita dedicada al sant, construïda de manera immediata i que hui és l’església de sant Lluís Bertran, coneguda popularment com l’ermita.
La devoció a sant Lluís i a la seua ermita fou molt important al llarg del temps, se celebraven grans festes en honor seu. L’actualitat, la veneració a este sant ha estat substituïda per la de sant Blai, que ja en el segle XVIII era objecte de devoció a Torrent.
Durante la Guerra Civil, la ermita fue utilizada como mercado, para servicios castrenses, y se construyó un lavadero público en el patio. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’església fou reparada.
El 1953 l’Arquebisbat de València va crear dos noves parròquies, la de sant Josep i la de sant Lluís Bertran, esta darrera quedà independent de la parròquia de l’Assumpció, de la qual depenia abans.
L’església de Sant Lluís Bertran destaca per la façana d’estil eclèctic, i pel campanar hexagonal, esvelt i sobri, que acabà de construir-se l’any 1829. La llum que penetra en el temple ho fa a través del rosetó i per quatre finestres rectangulars a cada costat. La porta està emmarcada per un arc amb arquivolta i damunt se situa la imatge de sant Lluís Bertran.
L’interior és rectangular, d’uns 21 m de llarg per 18 m d’ample, inclòs l’espai de les quatre capelles que s’obrin amb arcs de mig punt amb un motiu floral en la clau. La primera capella de l’Evangeli no té altar i és ocupada per bancs per al culte i un confessionari. A la segona capella hi ha un altar sufragat per la Germandat de la Santa Faç el 1954, el retaule és daurat, d’escaiola i marbre. Sant Judes Tadeu es troba situat davall la Verònica, obra de l’escultor imatger valencià Frederic de Castellar. Dalt de la Verònica hi ha una pintura que representa l’encontre amb Jesús i en les parets laterals llenços que representen el Sopar d’Emaús i La pesca miraculosa. A la tercera capella, uns nínxols guarden el Cor de Jesús i l’Assumpció de la Mare de Déu, i dos sants molt venerats ací: sant Blai i sant Nicolau de Bari. La primera capella de l’Epístola esta ocupada per un retaule en escaiola dedicat a sant Vicent Ferrer. La segona capella té un altar dedicat a la Mare de Déu dels Desemparats. La quarta capella té una porta d’ accés al campanar i el grup escultòric del Davallament de la Creu, propietat de la Germandat del mateix nom, obra d’Enrique Casterón, conté a més un llenç que representa la Sagrada Família i una pica baptismal de marbre donada per la Caixa d’Estalvis de Torrent en 1958. En la dècada dels 70 del segle passat es van fer canvis a l’interior del temple, per tal de donar major capacitat al recinte.
El patrimoni històric i artístic que conserva són dos taules i un llenç, les taules, de l’escola valenciana són del segle XVII, formaven part de l’altar major i hui són guardades al Museu de l’Església de l’Assumpció.

Camí Reial

L’avinguda al Vedat
És el centre neuràlgic de Torrent per la seua activitat econòmica, amb botigues, bancs, oficina de correus, bars, restaurants i establiments de reunió i esplai. La part central de l’avinguda està formada per un passeig vorejat de pins, palmeres i altres plantes decoratives, a més, hi cal destacar la Font de les Granotes i diverses escultures.
Indiscutible artèria de convivència i expansió de la ciutat, resulta un espai atractiu per a les activitats d’animació, com poden ser cercaviles i danses, i concerts aprofitant les zones verdes i de pas.

Plaça de la Llibertat
Fòrum modern i dinàmic de la ciutat, acull activitats diverses enquadrades dins de les festes del mes de juliol, així com fires i exposicions temàtiques en carpes.

Carrer de Gómez Ferrer